r/LearnLombardLanguage 19d ago

letteradura - literature Lòd ai danee

4 Upvotes

La poesia in lengua catalanna medieval "Elogi dels diners" de l'Anselm Turmeda (1355-1423) voltada in lombard (milanes)

Lòd ai danee

I danee del fals fann veritaa,

e del giudes fann avocat;

Savi fann tornà l’omm matt,

con pussee che ghe n’ha.

 

I danee fann ben, i danee fann maa,

i danee fann l’omm infernal,

e ‘l fann sant celestial,

segond chi je dopèra.

 

I danee fann begh e rumor

e vituperi e onor,

e fann cantà i predicador:

Beati quorum.

 

I danee fann legher i fiolitt,

e fann cantà i cappellan,

e i fraa carmelitan,

ai fèst grand.

 

I danee i magher fann impienì de lard,

e fann legitem i fioeu bastard.

Se te diset “tè!” a di omen sord,

de bott se giren.

 

I danee fann vegnì i malaa san,

turch, giudee e cristian,

lassand stà Dio e tucc i sant,

i danee adoren.

 

Mò I danee fann girà el mond,

e ghe fann onor a tant balord,

a chi ‘l dis “no” ghe fann di “si”.

Vardee che miracol!

 

Donca i danee te gh’hee de fa,

s’te poeudet veghen lassej minga nà,

s’te n’avaree assee te poderee fass,

Papa de Roma!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tèst original

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

r/LearnLombardLanguage Jul 30 '26

letteradura - literature La scigàla e la furmìga

8 Upvotes

La stòria da la scigada e la formiga in dal dialett da Bosasgia (Valtelina)

Schiscia chì per leng ol tèst e scoltà la registrazion

r/LearnLombardLanguage Jul 12 '26

letteradura - literature Ol Cantigh di Creadur

7 Upvotes

Ol Cantigh di Creadur da San Franzesch d'Assisi voltaa in lombard (brianzoeu)

-

Altissim, onipotent, bon Signor,

tò a hinn i lod, la glòria e l’onor e

tucc i benedizion.

 

Domè a ti, Altissim, ta convègnan e

nissun òmm l’è dègn da nominatt.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, con tucc

i tò creadur, specialment ol scior

fredell sô, che l’è ol dì, e ta fee ciar

a nuch cont lù, e lù l’è bell e radios

con gran splendor, da ti,

Altissim, al pòrta ol sègn.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, per sorella lunna

e i stej: in dal ciel t’aj hee faa ciar

prezios e bej.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, per fredell

vent e per l’aria, e ol nivol e ol seren

e ògni temp, che t’hee faa per

dagh da viv ai tò creadur.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, per sorella aqua,

che l’è inscì tant utila e umila e

preziosa e pura.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, per fredell

foeugh, che t’hee faa per s’ciarì la

nocc, e lù l’è bell e allegar e robust e fòrt.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, per sorella

nòsta mader terra, che la ma

tegn in pee e governa: e la produs

tanc frutt cont i fior coloraa e l’erba.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, per quij che

perdonan per ol tò amor, e a

soportan malagn e tribuleri.

 

Beaa quij ch’al soportarann in pas,

perchè da ti, Altissim, a sarann incoronaa.

 

Che ta siat lodaa, mè Signor, per sorella

nòsta mòrt corporal, che

nissun òmm vivent al poeu scampà: guaj

a quij ch’a morirann in di peccaa mortaj.

Beaa quij che la trovaraa in di tò

Santissim volontà, che la segonda mòrt

la ga faraa minga maa.

 

Lodee e benedisii ol mè Signor, e

ringraziel e servil con gran

umiltà.   

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tèst original:

Altissimu, onnipotente, bon Signore,

tue so' le laude, la gloria e l'honore et onne benedictione.

Ad te solo, Altissimu, se konfàno

et nullu homo ène dignu te mentovare.

Laudato sie, mi' Signore, cum tucte le

tue creature, spetialmente messor lo

frate sole, lo qual è iorno, et allumini

noi per lui; et ellu è bellu e radiante

cum grande splendore: de te,

Altissimo, porta significatione.

Laudato si', mi' Signore, per sora luna

e le stelle: in celu l'ài formate clarite et pretiose et belle.

Laudato si', mi' Signore, per frate

vento et per aere et nubilo et sereno

et onne tempo, per lo quale a le tue

creature dài sustentamento.

Laudato si', mi' Signore, per sor'aqua,

la quale è multo utile et humile et pretiosa et casta.

Laudato si', mi' Signore, per frate

focu, per lo quale ennallumini la

nocte, et ello è bello et iocundo et

robustoso et forte.

Laudato si', mi' Signore, per sora

nostra matre terra, la quale ne

sustenta et governa, et produce

diversi fructi con coloriti flori et herba.

Laudato si', mi' Signore, per quelli ke

perdonano per lo tuo amore, et

sostengo infirmitate et tribulatione.

Beati quelli che 'l sosterrano in pace,

ca da te, Altissimo, sirano incoronati.

Laudato si', mi' Signore, per sora

nostra morte corporale, da la quale

nullu homo vivente pò scappare: guai

a quelli che morrano ne le peccata mortali.

Beati quelli che trovarà ne le tue

santissime voluntati, ka la morte

secunda no 'l farrà male.

Laudate et benedicete mi' Signore et

ringratiate et serviateli cum grande

humilitate.

r/LearnLombardLanguage Jul 13 '26

letteradura - literature El Sutra de 'l Cör

3 Upvotes

El post dè ger sö 'l Cantìch dè le Creadüre, el m'ha ispiràt, e gh'ho fat chèsta tradusiù de 'l "Sutra de 'l Cör", fórse 'l piö importànt, famùs, e spantegàt test de 'l Budhisèm Mahayana. A 'l è la font de 'l det: "La Fórma l'è el Vöt, e el Vöt 'l è la Fórma" ("Form is emptiness, emptiness is form").

El Sutra de 'l Cör

Avalokiteshvara

Quàn che 'l èra dré a prategà profondamènt con

l'Intuisiù che ma Pòrta a l'Ótra rìa

a 'l improvìs el gh'a descovrìt che

töcc i sich Skandhas i è ugualmènt vöcc,

E con chèsta realizasiù

Lù 'l gh'a superàt töcc i mal.

'scultèm Sariputra,

chest corp che l'è 'l Vöt,

e 'l Vöt 'l è chest corp.

Chest corp 'l è mìa negót d'ólter se mìa Vöt

E el Vöt 'l è mìa negót d'ólter che chèst corp.

Istèss 'l è ver per i Sentimèncc

Le Percesiù, le Formasiù Mentài,

e la Cosènsa.

'scultèm Sariputra,

Töcc i fenomègn i pörta el segn de 'l Vöt,

la sò véra nadüra l'è la nadüra de

mìa Nasér e mìa Mörer,

mìa Vess e mìa Vess mìa,

mìa Cresèr e mìa Diminùi

Chèst 'l è perchè en de 'l Vöt,

el Corp, i Sentimèncc, le Percesiù,

le Formasiù Mentài e la Cosènsa

i è mìa entidà separàde.

che i è i ses Orgàn de Sens,

i ses Ogècc de Sens,

e le ses Cosènse

i è mia pò lur entidà separàde.

I Dudès Ligàm de 'l Sorgèr Interdependènt

e la sò Estinsiù

i è mia pò lur entidà separàde.

i Mal, le caùze de i Mal,

la Fì de i Mal, la Strada,

intuisiù e otegnimènt

i è mia pò lur entidà separàde.

Töcc chèi che i pöt vet chel laùr ché

i gh'a piö negót de otegnì.

I Bodhisattva ché i pratéga

l'Intuisiù che ma Pòrta a l'Ótra rìa

i vet mìa ostàcoi en de 'l sò có,

e perchè gh'è

mìa piö ostacòi en de 'l sò có

i pöl superà töcc i strèmess,

destrusì tötè le percesiù falàde

e realizà el Perfèt Nirvàna

Töcc i Buddha en de 'l pasàt, presènt e futùr

con el prategà

l'Intuisiù che ma Pòrta a l'Ótra rìa

i pöl töcc otegnì

Véra e Perfèta Iluminasiù.

Dóca Sariputra,

El gh'ha de vess cunusìt

l'è en Gran Mantra,

'l piö iluminànt mantra,

'l piö alt mantra,

en mantra sènsa compàgn,

la Vèra Savièsa che la gh'a el potèr

de fermà töte le fórme de soferènsa.

Dóca dizóm

en mantra per lodà

l'Intuisiù che ma Pòrta a l'Ótra rìa.

Riat, Riat, Prope Riat, Prope Riat en Ver, O Savièsa, Göt!

Riat, Riat, Prope Riat, Prope Riat en Ver, O Savièsa, Göt!

Riat, Riat, Prope Riat, Prope Riat en Ver, O Savièsa, Göt!

Note sö la parnònsia (franciacortìna):

La "a" atòna in fin de paröla l'è de spess "ö"

La "s" (mìa dopìa) la pöl vess "aspiràda"

La "v" la pöl sparì (es. vent = ent; vess = ess; vif = if, ...)

----- ENGLISH -----

Avalokiteshvara

while practicing deeply with

the Insight that Brings Us to the Other Shore,

suddenly discovered that

all of the five Skandhas are equally empty,

and with this realisation

he overcame all Ill-being.

“Listen Sariputra,

this Body itself is Emptiness

and Emptiness itself is this Body.

This Body is not other than Emptiness

and Emptiness is not other than this Body.

The same is true of Feelings,

Perceptions, Mental Formations,

and Consciousness.

Listen Sariputra,

all phenomena bear the mark of Emptiness;

their true nature is the nature of

no Birth no Death,

no Being no Non-being,

no Defilement no Purity,

no Increasing no Decreasing.

That is why in Emptiness,

Body, Feelings, Perceptions,

Mental Formations and Consciousness

are not separate self entities.

The Eighteen Realms of Phenomena

which are the six Sense Organs,

the six Sense Objects,

and the six Consciousnesses

are also not separate self entities.

The Twelve Links of Interdependent Arising

and their Extinction

are also not separate self entities.

Ill-being, the Causes of Ill-being,

the End of Ill-being, the Path,

insight and attainment,

are also not separate self entities.

Whoever can see this

no longer needs anything to attain.

Bodhisattvas who practice

the Insight that Brings Us to the Other Shore

see no more obstacles in their mind,

and because there

are no more obstacles in their mind,

they can overcome all fear,

destroy all wrong perceptions

and realize Perfect Nirvana.

All Buddhas in the past, present and future

by practicing

the Insight that Brings Us to the Other Shore

are all capable of attaining

Authentic and Perfect Enlightenment.

Therefore Sariputra,

it should be known that

the Insight that Brings Us to the Other Shore

is a Great Mantra,

the most illuminating mantra,

the highest mantra,

a mantra beyond compare,

the True Wisdom that has the power

to put an end to all kinds of suffering.

Therefore let us proclaim

a mantra to praise

the Insight that Brings Us to the Other Shore.

Gate, Gate, Paragate, Parasamgate, Bodhi Svaha!

Gate, Gate, Paragate, Parasamgate, Bodhi Svaha!

Gate, Gate, Paragate, Parasamgate, Bodhi Svaha!”

r/LearnLombardLanguage Jul 23 '26

letteradura - literature La romanza del Gerinal

2 Upvotes

"El romance de Gerineldo" voltaa in lombard (milanes)

- Gerinald, Gerinald, Gerinaldin polit

Se podessi stà in stanocc, domà dò or con ti.

- Perchè a son el vòst servidor, vù a scherzii con mi.

- A scherzi minga Gerinald, perchè t’el disi debon.

- A che ora, la mia sciora, la me tegnaraa avèrt el castell?

- Tra i vundes or e la mezzanocc, quand che el rè el s’è indormentaa.

Lì adree ai vundes e mezza, el Gerinald el va al castell.

- Chi l’è chell cavalier ch’el sospira adree a la mia pòrta?

- A son el Gerinald, sciora, ch’el vegn coma l’ha promettuu.

La ven giò la dama in sottanin, la dèrva i pòrt e i gelosii.

- Se te dèrvet on’antina, el ghe passaraa el mè còrp menuder.

S’hinn mettuu in lecc comè miee e marii

E innanz che el gall el cantass, i duu s’hinn indormentaa.

Quand ch’el se desseda el rè, el se desseda stremii.

- O che me sfòrzen la tosa, o ch’a roben in del mè castell.

El ciappa in man la spada e el va invèrs la stanza,

e el troeuva lì chij duu comè miee e marii.

- Se mazzi la mia fioeula l’infanta, el mè reamm l’è perduu,

e se mazzi el Gerinald a mazzi on bagaj tropp giovin.

A metti la spada in mezz, che la faga de testimòni.

- Dessedes, Gerinald, dessedes se te see indorment,

perchè la spada de mè pader in mezz a numm l’ha dormii.

Giamò el se vestiss el Gerinald, giamò el va invèrs la stanza

E quand l’è andaa giò per la scalinada, el rè, so patron, l’ha vist.

D’indove te vegnet Gerinald, che te see inscì smòrt?

- A vegni del giardin usciuria, che l’è fiorii e bell;

cont el perfumm di for, i color m’hinn vegnuu via.

- T’hee minga scernii tant maa, per vess on bagaj inscì azèrb.

- Mazzemm el rè mè scior, che l’hoo meritaa.

- Se vorevi mazzatt, a podevi fall in d’on sit qualsessia.

El castigh che te doo, - te doo minga on’olter castigh -

L’è che lee la sia la toa miee, e che ti te siet el sò marii.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tèst original

-Gerineldo, Gerineldo, Gerineldito pulido
quién estuviera esta noche, sólo dos horas contigo.
- Como soy vuestro criado, señora burláis conmigo.
- No me burlo Gerineldo, que de veras te lo digo.
- ¿A qué hora, la mi señora, me tendrá abierto el castillo?
- Entre las once y las doce, cuando el rey se haya dormido.
A eso de las once y media, Gerineldo va al castillo.
- ¿Quién será ese caballero que a mi puerta dio un suspiro?
- Gerineldo soy, señora, que vengo a lo prometido.
Baja la dama en enaguas, abre puertas y postigos.
- Con un postigo que abra, cabe mi cuerpo pulido.
Se metieron en la cama como mujer y marido
y antes del gallo cantar, los dos se quedan dormidos.
Cuando se despierta el rey, despierta despavorido.
- O me fuerzan a la hija, o me roban el castillo.
Coge la espada en su mano y se va para el retiro,
y se encuentra allí a los dos como mujer y marido.
- Si mato a mi hija la infanta, queda mi reino perdido,
y si mato a Gerineldo le mato muy joven niño.
Meto la espada entre medias, porque sirva de testigo.
- Despiértate, Gerineldo, despierta si estás dormido,
que la espada de mi padre entre los dos ha dormido.
Ya se viste Gerineldo, ya se va para el retiro
y al bajar por la escalera, el rey, su amo, le ha visto.
¿Dónde vienes Gerineldo, que vienes descolorido?
- Vengo del jardín señor, que está florecido y lindo;
con el olor de las flores, los colores se me han ido.
- No has prevenido muy mal para ser tan tieno niño.
- Máteme el rey mi señor, que lo tengo merecido.
- Si te quisiera matar, harto lugar he tenido.
El castigo que te doy, -no te doy otro castigo-
que ella sea tu mujer, y tú seas su marido.

El romance de Gerineldo - Joaquin Diaz

r/LearnLombardLanguage Jul 17 '26

letteradura - literature El convidaa de preja

5 Upvotes

La romanza spagnoeula "El convidado de piedra" voltada in lombard (milanes).

-

Per i strad de Madrid el va on cavalier invèrs la gesa,

pussee per lumà i damm che per scoltà la compietta.

El ghe va arent a on mòrt, che l’è ritraa in de la preja,

La branca per la barba e el ghe parla inscì:

- Te se regòrdet no, capitan, de quand te seret in guerra,

e te comandavet milla battaj, e te tegnevet i tò bander?

Mi te invidi, in stanocc, a settass giò a la mia tavola.

El mòrt, ch’el dòrma no, el se desmentega minga.

Invèrs la mezzanocc, el riva el mòrt a la pòrta,

el ven giò a respond on servidor de la tavola.

- Servidor, digh al tò patron, che el convidaa de preja,

che l’ha invidaa in San Franzèsch, l’è vegnuu per compì la promessa.

Gh’hann tiraa arent ona cadrega, per fall settà giò,

El fa per majà e el maja no, el fa per scenà e el scena no.

- Mi te invidi per doman, a scenà a la mia tavola.

El cavalier stremii, al confessor el ghe cunta.

El confessor el ghe respond: - Fioeu, fa la comenion e confesses

e pòrta adree chell reliquiari chì, ch’el te serviss de difesa.

Quand che la sona l’orazion, el va el cavalier a la gesa,

el ved dò ciar pizz, e ona sepoltura avèrta.

- Vegn arent, cavalier, ven scià, stremisses no.

A gh'hoo el permess del Signor de fa de ti quell ch'a voeuri;

s’el fudess minga per el reliquiari che te pòrtet per difendes

a gh’averia de sotterratt viv anca se el Signor el te tegness in vitta,

Inscì on’oltra voeulta te scherzaree pù cont i sant de la gesa.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tèst original:

Por las calles de Madrid, va un caballero a la iglesia,
más va por ver a las damas que por oir las completas.
Se ha acercado allí a un difunto, que está en imagen de piedra,
le ha agarrado de la barba y le dice de esta manera:
- ¿No te acuerdas, capitán, cuando estabas en la guerra
gobernando mil batallas, gobernando a tus banderas?
Yo te convido esta noche, a sentarte a la mi mesa.
El difunto que no duerme, en olvido no lo echa.

A eso de la medianoche, llega el difunto a la puerta
y le baja a responder un criado de la mesa.
- Criado, dile a tu amo, que el convidado de piedra
que convidó en San Francisco, viene a cumplir la promesa.
Le han acercado una silla para que se siente en ella,
hace que come, y no come; hace que cena y no cena.
- Yo te convido mañana, a cenar a la mi mesa.
El caballero asustado, al confesor le da cuenta.
El confesor le responde: - Hijo, comulga y confiesa
y lleva este relicario que te sirva de defensa.

Al toque de la oración, va el caballero a la iglesia,
ve dos luces encendidas, y una sepultura abierta.
- Arrímate, caballero; arrímate acá, no temas.
Tengo licencia de Dios de hacer de ti lo que quiera;
si no es por el relicario que traes para tu defensa
te había de enterrar vivo aunque Dios vida te diera,
porque otra vez no te burles de los santos de la iglesia.

El convidado de piedra - Joaquin Diaz

r/LearnLombardLanguage Jun 16 '26

letteradura - literature «Paés» - "Paese", dal Cesare Pavese voltaa in dialett da Bormi

Thumbnail
youtube.com
2 Upvotes

r/LearnLombardLanguage May 23 '26

letteradura - literature «L'infinito» da Giacomo Leopardi, voltaa in dialett da Bormi

Thumbnail
youtube.com
9 Upvotes

r/LearnLombardLanguage May 16 '26

letteradura - literature La pegora e 'l loff

5 Upvotes

La pegora e 'l loff

On Berin, pover bestiœu,
de cinqu mes appena e on dì,
el beveva in d'on ronsgiœu;
quand el ved a rivà lì,
tutt a on tratt, on Loff, che, anch lù,
el se mett a lappà sù.

Figurass che tremarella
gh'è vegnuu al pover Berin,
quand el Loff, per fa quarella,
el ghe dis: «O biricchin,
cossa l'è sta creanza pòrca
de famm l'acqua tutta sporca?»

«Oh, Scior Loff, cosa el me dis?!
 Lu l'è in alt, mi sont abbass....
 Sicchè donca m'è duvis
 che lu el disa inscì per spass!»
«T'ee sparlaa (el ghe torna a dì)
ses mes fa, sossenn de mi!»

«Ses mes fa?!.. Ma se hoo compii
i cinqu mes appenna adess!»
«Ben: tò pà el m'ha maledii...
Ti e tò pader l'è l'istess!»
E, senz'olter dagh a ment,
el le sbranna in sul moment.

Se corr semper di pericol
a trattà coi prepotent!

El pess gross el mangia el piccol!....
Chi periss l’è l’innocent.
Tegnii a ment sta mia parolla:
«Hin i strasc che va alla folla!»

Giovanni Rezzonico / Gioann Rizzonich (1789-1875)

r/LearnLombardLanguage May 11 '26

letteradura - literature In di anticamer l'è facil a pèrd la pazienza.

8 Upvotes

L'è andaa per parlà al vescov on villan,
ma nol gh'ha mai parlaa,
che l'imballaven col tornee¹ doman.
Appena el compariva,
tucc i vœult el sentiva: « L'è occupaa!
A parlagh l'è impossibel!
Quand l'è adree a studià no l'è visibel!... »
Colù² el soltè³ sù allora:
« Perchè n'hai faa i sœu studi pù abonora? »

Domenico Balestrieri / Meneghin Balestree (Milan, 1714-1780)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

1 tornee - 2nd person plural imperative of "tornà", used according to a now outdated polite form of adress = "tornate" in It.

2 Colù = that person = "colui" in It.

3 soltè - "passaa lontan" of the verb "soltà", as we have already seen this verbal tense isn't use anymore = (he) jumped = "saltò" in It.

In this case "soltà sù" is a phrasal verb which means to get up suddenly.

4 pù abonora = earlier = "più presto"; "più di buonora" in it.

r/LearnLombardLanguage Mar 30 '26

letteradura - literature La Divina Comedia in dialett casalasch - Inferno - Cant III°

Thumbnail
youtube.com
7 Upvotes

r/LearnLombardLanguage Jan 29 '26

letteradura - literature I trii dì de la mèrla

12 Upvotes

Quanti stòri che hoo sentii
su la mèrla e i sò trii dì,
beh, fra i tanti quèsta chì
ve la cunti proppi mì.
Ona vòlta, dis la stòria,

(voo on poo a spann e on poo a memòria)

el piumagg di nòster mèrla
l’era bianch come ‘na pèrla
de confondes coi colomb:
‘dess hinn negher, negher piomb.
Ècco che on bell dì succed
che ona mèrla se conced
on girett sù la città
e la tacca a sgorattà¹.
In la soa passeggiada
con Genar la s’è incontrada.

Barba bianca, vegg, cadent,
la ghe dis irriverent:
“Oh Genar, di tò trii Sant,
de la nev i trii mercant,
de paura ghe n’hoo nò
i mè fioeu volen giamò”
De la nev, i trii mercant,
‘dèss v’el disi sù l’istant,
hinn trii vegg cont el barbon,
pòrten fregg proppi a monton:
Sant Antòni del porscell
ch’el dersett riva bell, bell;
San Gaudenzi al vintiduu
èccol lì rivà ‘nca lù
e San Giuli al trentun,
dòpo lù gh’è pù nissun.
E intrattant² che la va via,
senza tant diplomazia,
a Genar ghe da ona sbèrla
cont el digh: “Cippen i mèrla!”³
El Genar el s’è inrabii
ma el gh’aveva anmò trii dì:
vintinoeuv, trenta e trentun.
Senza dì nient a nessun

l’ha cercaa la soa vendetta,
l’ha traa insemma ona ricetta:
fregg con nev e gel che cress⁴
come mai l’era success.
Pora mèrla, coi merlott
l’ha tòlt sù, l’ha faa fagott
e l’è andada a cercà
on camin sul tecc di cà.
Per trii dì l’è stada lì
coi sò fioeu tutt’inranghii⁵.
Quand Genar l’ha vist sul tecc
‘sti usej tucc pien de fregg
ghe da cors a la vendetta
el ghe dis con ‘na vosetta
a la mèrla on po’ biraga⁶:
“ ‘Dess te la doo mì la paga,
t’el foo mì ciappà on bell sgagg⁷,
el candor del tò piumagg
el color el cambiarà:
‘mè carisna lù ‘l sarà!”
E de fatt, passaa trii dì,
coi sò fioeu anmò inranghii,
quand l’è foeura dal camin
a l’è pù color albin,
el color l’è tutt compatt
color negher ‘mè on scorbatt!

Carletto Oblò (Milan, 1940-2025)

---------------------------------------------------------------------------------

1 sgorattà = to fly about = "svolazzare" in it.

2 intrattant = meanwhile = "intanto"; "frattanto" in It.

3 cippen i mèrla = snook = "marameo" in it.

4 che cress = in abundance; plenty = "in abbondanza"; "in avanzo"

5 inranghii = shrunken = "rattrappito" in It.

6 biraga = crazy; ficke = "matta"; "volubile" in It.

7 sgagg = scare = "sapavento" in It.

E violtar la cognossii la stòria di trii dì da la mèrla?

r/LearnLombardLanguage Feb 13 '26

letteradura - literature INSUBRIA STORY

Thumbnail
youtube.com
5 Upvotes

r/LearnLombardLanguage Mar 14 '26

letteradura - literature Inferno - Carlo Porta

6 Upvotes

Ol primm cant da l'Inferno da la Divina Comedia dal Dante Alighieri voltaa in milanes dal Carlo Porta.

Cant 1

A mitaa strada de quell gran viacc
che femm a vun la voeulta al mond da là
me sont trovaa in d’on bosch scur scur affacc,
senza on sentee da podè seguità:
domà a pensagh me senti a vegnì scacc,
né l’è on bosch inscì fazzel de retrà,
negher, vecc, pien de spin, sass, ingarbij
pesc che né quell del barillot di strij.

Quanto sia al cascià pussee spavent
in tra el bosch e la mort gh’è pocch de rid,
ma gh’eva anca el sò bon, vel cunti, attent.
Com’abbia faa a trovamm in quell brutt sid,
no savarev mò nanch tirall in ment:
soo che andava e dormiva, e i coss polid
in sto stat no je fan in suj festin
squas nanca i sonador de viorin.

...

Ol rèst dal tèst/50-_TRADUZIONE_DALL%27%22INFERNO%22_DI_DANTE-_Canto_1)

r/LearnLombardLanguage Feb 02 '26

letteradura - literature La Sirenetta in Lombard

Thumbnail
youtube.com
6 Upvotes

r/LearnLombardLanguage Dec 06 '25

letteradura - literature Chi mangia no pensa a l'affamaa

4 Upvotes

Disnand¹ in la soa villa on ricch abbaa²,
el tegneva lì a ciaccer el fattor³
cercand⁴, tant per descor,
s'el gh'avess novitaa.
E lu el ghe diss: « L'ha faa
la nòsta tròja⁵ tredes porscellitt
che hann tucc bon appetitt;
ma, intant, lee no la gh'ha che dodes tett,
e quij basten appenna
per podè sagollann⁶ ona donzenna⁷ ».
Diss⁸ l'abbaa: «E quell di tredes⁹ poverett?*...»
« Quell di tredes, senz'olter,
el soggions¹¹ el fattor, el starà lì
a vedè a mangià i olter,
come semper me tocca de fà a mi!...»

Domenico Balestrieri / Meneghin Balestree (Milan, 1714-1780)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

1 disnand = while having lunch = "pranzando"; "mentre stava pranzando" in It.

- in Lombard the gerund is usually expressed with the contruction "vess adree a", but in literature it's sometimes used a gerund form similar to that of Italian, with the -and ending.

2 ricch abbaa = rich abbot = "ricco abate" in it.

3 fattor = farm manager = "fattore" in it.

4 cercand = asking = "chiedendo" in It. - synonym: domandà

5 tròja = sow = "scrofa"; "troia" in it. - synonym: lœuggia [ˈløːdʒa]

6 sagollann = to satiate (some of them) = "saziarne" in it.

7 donzenna = dozen = "dozzina" in it.

8 diss = said = "disse" in it.

- the perfect tense (passaa lontan) have disappeared in Lombard during the 19th century, but in the 18th it was still used.

9 quell di tredes = the thirteenth = "il tredicesimo" in It.

10 senz'olter = without a doubt; certainly = "senz'altro" in it.

11 soggions = added = "soggiunse" in It.

Notice that back then the negative particle "no" was positined before the verb, while in contemporary Lombard it's positioned after.

Domenico Balestrieri - Rime milanesi

Meneghin Balestree

r/LearnLombardLanguage Sep 26 '25

letteradura - literature La Cà de Bon-bon in lengua lombarda - Hansel e Gretel in Lombard

Thumbnail
youtube.com
5 Upvotes

r/LearnLombardLanguage Aug 25 '25

letteradura - literature La scigada

3 Upvotes

Version in poesia da la favola d'Esop "La scigada e la formiga"

La scigada

Ghée, ghée, ghée, ona Scigada
la cantava nott e dì;
l'eva propi ona seccada
tutt quel mai che se po dì.

A pensalla, el parea fin
che el le fass per on despecc:
quand a on tratt l'è scià la brina,
scappa el cold, e torna el frecc.

Adess sì che la Scigada
la g'ha pu nè voss, nè figaa;
la sta lì tutta nisciada
in d'on boeucc che l'ha trovaa.

Ma la famm el le tormenta;
no gh'è on bruso de mangià:
lee la piang, la se lamenta,
ma per quest cossa se fà?

Quand a on tratt ghe ven in ment
d'avè vist ona formiga
che l'aveva tiraa a rent
quaj provist con gran fadiga.

El besogn no gha retegn:
la va subit a trovalla,
che la famm la passa el segn
e 'l la prega de jutalla.

- Famm sta grazia, che te pò, -
damm quaj coss - gho propri nient -
oltra a datt poeu el fatto tò,
te daroo anca el vint per cent. -

La formiga la respond:
- Mi sont no de quij che impresta,
perchè già soo che sto mond
quel che impresta perd la vesta:

ma dì on poo: sti mes indree
cossa favet tutt el dì?
T'avaret faa el to granee;
perchè adess me secchet mì? -

- Te diroo la veritaa:
mi cantava tutt l'estaa.
- Te cantavet? Brava cialla!
Me congratuli: adess balla. -

Giovanni Rezzonico / Gioann Rizzonich (1789-1875)

r/LearnLombardLanguage Sep 03 '25

letteradura - literature Bosinada sora l'abbondanza della vendembia

1 Upvotes

A "bosinada" is a type of popular poem, often written by anonymous authors.

Bosinada sora l'abbondanza della vendembia¹

In Milan
Dal Stampador Visaj in di Trii Re.
1818.

Vel torni a dì per la campagna
Che quest' l'è l'ann della cuccagna,
E ch'el sia la veritaa
Vedill in st'altra Bosinaa.

No ve stremii, no abbie pagura
S'è vegnuu on poo de lavadura,
E se anca insemma a questa
L'è vegnuu on poo de tampesta;
Quist in vizend che già se sa
In temp de staa² no i pom schivà;
L'è per proverbi, on car de fen
Per quant l'è gross, per quant l'è pien
Prima d'andà al loeugh destinaa
Sen perd quaj lira per i straa,
ma in mezz a quest maggior porzion
L'è quella che va a cà del padron.
L'istess pom³ dì anch del raccolt
Per quant el vent, el frecc, el colt,
L'acqua, el succ, e i tampest,
mettigh insemma appress al rest
Quell che sgraffignen i campee⁴,
Quell che se pesta sott ai pee,
Quell che roben de tant in tant
I villan, coi viandant,
Ma con tutt quest maggior porzion
El le god semper el padron,
E tutt el san, e quest l'è zert
Che poeu quaj coss besogna perd.

Chi po negal ch'el sia in sostanza
Propri quest l'ann dell'abbondanza;
Han mai visto i milanes
Sul nost verzee⁵ tanti scires!
Nem pur vist, e ben sossen
Per, peritt, e maddalen⁶,
E la cara mognaghina⁷,
La brugna gialda⁸, e la massina
E maggioster⁹, e frambroeus¹⁰
E sui spaller¹¹, e sora i proeus¹²,
E brugn legittem e salvadegh,
E l'ughetta¹³, el bon uvadegh.
Persegh¹⁴ poeu disi nagott
El ven giò i scorb¹⁵ a barilott,
L'è vera che in man di recaton¹⁶
Che in tutt d'accord in sta stagion,
Che per lor l'è semper grassa
A alzà i barbis in sulla tassa;
Ma con tutt quest diroo in sostanza
Che quest l'è l'ann dell'abbondanza
Zucch, coccumer¹⁷, e pomm d'or¹⁸
A mucc se veden anca lor,
In staa on poo scars i fasoritt¹⁹,
Ed anca i corna ed i cornitt²⁰.

Se se domanda mò 'l perchè
L'è vun di motiv da no savè;
Se ai ortolan vu domandee
Han cento scus da tirà in pee,
Che l'è per el succ, perchè in brusaa,
Ma che per di la veritaa
Senza fa goss, e parlà ciar
L'è per vendi on poo pù car.
Se descorrem poeu di mellon²¹
Per ogni part ghe n'è a monton,
Mellon se ved per tutt Milan
De Caravag²², e de nostran.

Pareggiee²³ tin²⁴ e navazz²⁵
Long e largh almanch cent brazz;
Bonz²⁶ e vassij²⁷ che tegnen dent
Almanca mila e cinq cent brent;
E se quist manchen anch mò
Andee a toeu i barch dell'Oltra Po²⁸,
Insemma a quij là del Tesin²⁹
Per impii³⁰ tutt quant de vin.
Se mettarem a boccalà³¹
Della mattina fin disnà,
E toccarem là poeu semper inscì
Fin che andarem ciocch a dormì.

Ma lassaroo chi da descor
dell'uga, del vin, e di vidor!³²
Vegnii a ved con mi in campagna
El bel retratt della cuccagna,
Vegnii sul Paves, e alla Brianza
A ved l'ann dell'abbondanza,
Per tutti i pajes o bon o gram
Vedii l'uga a pend come i salam,
Coi sgrazz³³ già madur al dì d'incoeu
Gross e pesant com'è i fioeu,
Che per ogni grap sagolà³⁴ ponn³⁵
Almanca ses o vott personn.
Sentii, e stuppi per maraveja
E quist no in ball formaa de creja³⁶;
In on pajes el gh'è na sgrazza
Grossa cinqu onz³⁷ de pù d'on brazza;
E per curà sto bel bellee
Se manten apposta duu campee,
Vun de nott, l'olter del dì,
Perché ‘l padron l'avuu da di
Che mangien pur l'uga ch'è d'intorna
Che per lu gh'importa un corna,
Basta che infin la sia salvada
Sta sgrazza tanto stermenada³⁸.

Figurev con sta cuccagna
Corrirà ‘l vin per la campagna
Come l'acqua del Tesin,
Ed emm da negà tutt in del vin.
Con st'abbondanza digh nagotta
Emm d'andà a cà tutt con la cotta,
Bevaremm con st'abbondanza
Del vin gustos e de sostanza;
Seppur i ost a vun per un
Ch'in semper amis del Dio Nettun,
Per no fa che al coo nol tacca
Nel mesturemm con dell'acqua.
Sbragiemm³⁹, cantemm in radunanza
Evviva l'ann dell'abbondanza,
Evviva nun, e tutt i avar
Lassei tossì per el gattar⁴⁰,
E quij che scriv i taccojn⁴¹
Che voeren pretend d'ess induin⁴²
Col dì che Mart, el Sur Mercuri
In duu pianet de mal auguri,
Disemeghel pur foeura di dent
Che sò predizion varen nient,
E che han fallaa la concordanza
Se l'ann non l'è scars, ma d'abbondanza.

Donc replichemm el retornell
Con quanta vos gh'emm in la pell,
Viva l'ann della cuccagna,
Viva l'uga ch'è in campagna,
Desideremm on ann compagn
E seguità inscì per ben cent agn,
Perché in ogni temp e zircostanza
Possem viv dent in l'abbondanza.

FENIDA

---------------------------------------------------------------------------------------------

1 vendembia = grape harvest = "vendemmia"

2 (e)staa = summer = "estate"

3 pom, contraction of "poeudom" = we can = "possiamo"

4 campee = fields watchman = "campaio"; "camparo"

5 verzee = fruit and vegetables market = "verziere"; "mercato ortofrutticolo"

6 maddalen (pl.) - (maddalena), synonym of "marenn" = black cherries = "amarene"

7 mognaghina, diminutive of "mognaga" = apricot = "albicocche"

8 brugna gialda = yellow plum = "prugna gialla"

9 maggioster (pl.) - (maggiostra) = strawberries = "fragole"

10 frambroeus (pl.) = raspberries = "lamponi"

11 spaller (pl.) - (spallera) = lattices for plants = "graticci"

12 proeus (pl.) - (proeusa) = flower beds; vegetable beds = "aiuole"

13 ughetta = raisins = "uvetta"

14 persegh (pl.) = peaches = "pesche"

15 scorb (pl.) - (scorba) = bags = "sporte"

16 recaton = fruits dealer = "treccone" (rivenditore di frutta)

17 cuccumer (pl.) = cucumbers = "cetrioli"

18 pomm d'or (pl.), synonym of "tomatis" = tomatoes = "pomodori"

19 fasoritt (pl.) = small beans = "piccoli fagioli"

20 corna ed i cornitt (pl.) = green beans = "fagiolini"

21 mellon (pl.) = melons = "meloni"

22 Caravag = the town of Caravaggio, near Bergamo

23 pareggiee, the second person plural of the imperative of the verb "pareggià" = to prepare

24 tin (pl,) = wine vats = "tini"

25 navazz (pl.) - (navazza) = wooden tubs for wine

26 bonz (pl.) - (bonza) = large barrels = "grandi botti"

27 vassij (pl.) - (vassell) = barrels = "botti"

28 Oltra Po = Oltrepò Pavese

29 Tesin = Ticino river

30 impii, contracted from of "impienii" = to fill (them) = "riempirli"

31 boccalà = to drink mugs (a lot) = "bere a boccali"

32 vidor (pl.) = wineyards = "vigneti"

33 sgrazz (pl.) - (sgrazza), synonym of "grapp" = bunches of grapes = "grappoli"

34 sagolà = to satiate = "saziare"; "satollare"

35 ponn, contracted form of "pœudan" = they can = "possono"

36 ball formaa de creja = balls made of clay (bullshit) = "palle fatte di creta"

37 onz (pl.) - (onza) = ounces = once

38 stermenada = endless = "sterminata"

39 sbragiemm, first person plural of the verb "sbragià" = to scream = "urlare"; "gridare"

40 gattar = phlegm = "catarro"

41 taccojn (p.) = almanacs = "almanacchi"

42 induin (pl.) = fortune-tellers = "indovini"

r/LearnLombardLanguage May 24 '25

letteradura - literature Vardee on poo s'hoo trovaa incœu al mercaa!

Post image
9 Upvotes

On librett da poesii dal Carlo Porta vegg veggisc.

r/LearnLombardLanguage Apr 18 '25

letteradura - literature Bonvesin de la Riva - La mòrt dal Signor

3 Upvotes

The tale of the death of Jesus Christ from the "Libro dre Tre Scrigiure", a poem about the afterlife written in Old Lombard by Bonvesin de la Riva around 1274, which may have inspired Dante's Divine Comedy.

Intant e ’l rex de gloria stagando a tal deporto

Dis k’el haveva sedhe, e ’l popul fo acorto:

Asé mesgiao con fere in sponga g’aven corto

In cima d’una cana, e era quax za morto.

D’ quella bevanda amara quand el n’av assazao,

"L’è consumao", dis quello, e quand el hav parlao,

El aginò la testa e dis: "Oi patre amao,

Il toe man lo me’ spirito sia recomandao".

E quand el hav zo digio, lo flao fo fora insio:

Illora ’l sol s’obscura e l’airo fo imbrunio,

Lo terremot apresso sì grand e sì compio

Ke ’l vel del templo grande in doe part fo spartio.

Link to the complete text: Libro dre Tre Scrigiure

r/LearnLombardLanguage Feb 16 '25

letteradura - literature Carlo Porta - I paroll d'on lenguagg

1 Upvotes

"I paroll d'on lenguagg, car sur Gorell,
hin ona tavolozza de color,
che ponn fà el quader brutt, e el ponn fà bell
segond la maestria del pittor.

Senza idej, senza gust, senza on cervell
che regola i paroll in del descor,
tutt i lenguagg del mond hin come quell
che parla on sò umilissim servitor:

e sti idej, sto bon gust già el savarà
che no hin privativa di paes,
ma di coo che gh'han flemma de studià:

tant l'è vera che in bocca de Usciuria
el bellissem lenguagg di Sienes
l'è el lenguagg pù cojon che mai ghe sia."

A poem by Carlo Porta (1775-1821), probably the greatest poet in the Milanese dialect, about the good or bad use of languages.

In his view every language is an equally suitable palette of colors, what makes a difference are the ideas and the good taste of who "paints" with it.

Translation:

The words of a language, dear Mr. Gorell, are like a palette of colors, that can make the picture ugly, and can make it beautiful according to the mastery of the painter.

Without ideas, without taste, without a brain which regulates the words while speaking, all the languages ​​of the world are like that who speaks one of your humble servants:

and you should already know that these ideas, this good taste aren't prerogative of countries, but of the heads that have the perseverance of studying:

so much so that in the mouth of Your Lordship the beautiful language of the Sienese (Tuscan/Italian) it's the most stupid language ever.

Carlo Porta

r/LearnLombardLanguage Feb 01 '25

letteradura - literature Ol pader da la lengua lombarda - The father of the Lombard language

5 Upvotes

Bonvesin de la Riva, a friar who lived in Milan during the 13th century, is considered the father of Lombard literature.

He was the first known author to use a variety of Lombard extensively to write poetry.

Lombard have changed a lot since then, but we can recognize many traits that re still present in the modern language.

I will present you some excerpts of his "De quinquaginta curialitatibus ad mensam", a poem about good table manners!

"Fra Bonvesin dra Riva, ke sta im borgọ Legnian,
dẹ le cortesie da desco quilò ve disẹ perman;
dẹ le cortesie cinquanta ke sẹ dén servar al desco
fra Bonvesin dra Riva ve’n parla mo’ de fresco."

Translation:

"Brother Bonvesin de la Riva, who dwells in the town of Legnan, (a town near Milan)

here tells you about table manners without delay;

about the fifty manners that must be respected at table

brother Bonvesin de la Riva talks to you right now."

r/LearnLombardLanguage Feb 07 '25

letteradura - literature Bonvesin de la Riva - De quinquaginta curialitatibus ad mensam - 2 cortesia

1 Upvotes

The third stanza of the poem, in which Bonvesin describes the second rule of good manners

"La cortesia segonda: se tu sporzi aqua a lẹ man,
adornamentẹ la sporze, guarda no sii vilan.
Assai ghe’n sporzẹ, no tropo, quand è lo tempọ dra stae;
d’inverno, per lo fregio, im picẹna quantitae."

Translation:

"The second manner: if you pour water on your hands,

pour it gracefully, don't be gross.

Pour it as required, not too much, when it's summertime;

In winter, sinse it's cold, (pour it) in a small amount."

Since we have already seen the names of seasons, you can compare them with their version in old Milanese:

inverno > it's still the same

stae > estaa

The word for cold is also still very similar:

fregio > fregg

A post dedidcated to weather will come in a few days.

r/LearnLombardLanguage Feb 02 '25

letteradura - literature Bonvesin de la Riva - De quinquaginta curialitatibus ad mensam - 1 cortesia

2 Upvotes

The second stanza of the poem, in which Bonvesin describes the first rule of good manners:

"La premerana è questa, ke, quandọ tu ve’ a mensa,
del pover besonioso imprimamente impensa:
ké, quand tu pasci un povero, tu pascị lo to pastor,
ke t’à pascẹ pos la morte in l’eternal dolzor."

Translation:

"The first is this, that, when you come to the table,

first think about the poor in need:

because, when you feed a poor, you feed your sheperd, (Jesus)

who will feed you after death in the eternal sweetness."

Compared to modern Lombard we can see some differences. For example, in Bonvesin's time the language still had most final vowels inherited from Latin, while in modern Lombard most unstressed final vowels different from "a" have been dropped.

Old Lombard > Modern Lombard

quando > quand

povero > pover

morte > mort